Joaquín Reverter Masia
-La práctica de l'entrenament esportiu es construeix a partir de diverses ciències.
-Existeixen teòrics de l'entrenament que molts cops no són bons entrenadors pràctics. La ciència pràctica de l'entrenament acostuma a ser molt diferent.
El gran entrenador sap en cada moment concret optimitzar l'entrenament per oferir-li la millor solució a l'esportista.
-És important entendre la dinámica del Síndrome General d'Adaptació per assenyalar la gran importància de la bona recuperació per tal d'aplicar una càrrega d'entrenament més forta.
-En l'evolució dels sistemes d'entrenament destaquen els molt utilitzats en l'actualitat: sistemes d'acumulació de càrregues per blocs, sistemes d'integració de mètodes per optimitzar el rendiment, sistemes amb rellevant introducció de periodes profilactics, ...
-Les valoracions fisiològiques aplicades a l'entrenament han de ser de tipus específic, cal considerar-les només com un indicador que cal seleccionar amb bon criteri i sense perdre la idea que cada esportista optimitza el seu entrenament amb combinacions de factors molt diferents.
-En proves combinades com el trialó l'objectiu prioritari de l'entrenament és millorar la tolerància de càrregues a la velocitat de competició, jugar amb els límits d'aquest llindar.
-Els principals sistemes d'entrenament en aquest sentit els podem englobar en entrenaments per sobre la velocitat de competició, a velocitat de competició i per sota la velocitat de competició. Amb aquests conceptes l'esportista pot torbar moltes configuracions diferents per tal d'optimitzar el seu rendiment.
-Per aconseguir una personalització de l'entrenament efectiva és extraordinàriament important el coneixement de les dinàmiques d'adaptació integrals de l'esportista i l'experiència de l'entrenador amb aquest esportista en concret.

Pere Fàbregues García
Va explicar com va aplicar els seus coneixements sobre entrenament per passar a dedicar-se a la competició durant la temporada pasada.
-És molt important seleccionar de forma realista objectius asequibles a les teves característiques. Va seleccionar competir en curses de muntanya (20-25 km. / 1.000-1.500 m. de desnivell) i pel seu nivell es va notar més adaptat a les característiques del circuit català.
-Destaca la importància de escoltar els símptomes del nostre cos; controlar dolors i prevenir que no vagin a més.
-L'equilibri motivacional és bàsic per incrementar la qualitat de l'entrenament.
-Detalls de la preparació que va realitzar:
Un primer periode base d'unes 6 setmanes de duració, practicant activitats variades com natació, bicicleta, esquí de fons i alpí, carrera per diferents terrenys,..., passant d'entrenar 2-3 dies per setmana a 4-5 dies per setmana.
Aquí destaca la importància d'assegurar una base sense acostar-se als límits del sobreentrenament i disfrutant molt dels entrenos.
Un segon període de treball més específic on adquireix més rellevància la personalització de les càrregues.
Atenció als entrenos en grup per tal de permetre aquesta individualització i no passar límits que modifiquin la progressió personal. Exemples de referència per diferenciar intensitats d'esforç que ha utilitzat: a) segons les dificultats de parlar durant l'exercici (pots parlar, costa parlar i quasi no pots parlar), b) test de 3.000 m. valorant la freqüència cardíaca màxima i de recuperació, c) resultat parcials en 3 minuts d'esforç,...
Destaca la importància de valorar molt bé la recuperació per realitzar sèries d'entrenament.
Per preparar entrenos pel circuit català va seleccionar recorreguts de 10-15 km. (1h-1h30') i de 300-700 m. de desnivell.
Classes d'spinning li van ajudar a millorar la potència de cames. També combinava spinnig més tapiz rodant (per treball de transició i transferència).
Sèries de pujades llargues (3'-4') i curtes (1'-2'), 3-4 sèries per entreno.
Canvis de ritme: 10'-15' a 140 p/m i 10'-15' a 165 p/m, 2-3 sèries per entreno. La seva experiència era que al acabar curses estava a unes 170 p/m; i per això també buscava entrenos de ritme competitiu a 165-168 p/m.
Circuits de desnivell amb canvis de ritme (pujant a 170 p/m i disminuint a 135 p/m) i jugant amb el límit de sèries.
Amb la combinació d'aquests tipus d'entrenaments va notar que li va faltar un treball de força de cames per aconseguir la desitjada millora.
Distribució setmanal. Dimarts: sèries o spinning; dimecres: cursa a ritme moderat; dijous: sèries o spinning; divendres: treball general de musculació al gimnàs, una bona sessió d'estiraments i sovint tècnica de carrera; dissabte: cursa suau pre-diumenge; diumenge: entreno llarg de carrera o esquí alpí-de fons. 
Després de córrer més de una hora sempre fa uns 10 canvis de ritme de 10 segons (és un bon contrast pel sistema neuromuscular i estimula el retorn venós).
Una setmana augmenta d'intensitat i l'altre la disminueix. La setmana abans de competició baixa volum.
-Apunta també la importància de dedicar temps suficient a l'escalfament, tant en entrenos com en curses, que a part li va molt bé per estar més tranquil i mentalitzat.
-Dieta: menja molt variat; dona importància als hidrats de carboni, també a les proteïnes com a base per facilitar la millora de la força, molt important en les accions intenses de carrera; no oblida la hidratació (2-3 litres d'aigua diaris), que també destaca durant la competició; durant el periode més específic pren complements vitamínics, jalea real, polen i amino àcids; durant la cursa de competició sempre porta un "power gel" (aport energètic molt pràctic) que se'l pren cap els 40-45' de carrera i una hora abans de l'inici es pren un café (activa el sistema neurovegetatiu).
-Vaselina als dits dels peus li ha anat molt bé per evitar llagues.
-Un cop al mes li fan un massatge de descàrrega muscular.
-Importància del calçat esportiu per evitar lesions. Caldria un estudi específic de biomecànica clínica centrat en els peus. Sovint tenim una came més llarga i origina sobrecàrregues.

Jordi Reñé Bellmunt
RECURSOS PRÀCTICS per a l´ENTRENAMENT i LA COMPETICIÓ en DUATLÓ

A ) Organització de la RUTINA DIÀRIA d´entrenament

A.1. DIFICULTATS MES HABITUALS ALHORA DE PLANIFICAR L´ENTRENAMENT i COM SUPERAR-LOS .
        * Feina ,càrregues familiars ,climatología ,desinformació ,…

A.2. CARACTERÍSTIQUES A TENIR EN COMPTE EN LA  PLANIFICACIÓ DE L´ENTRENAMENT.
        * Edad ,sexe ,experiencia esportiva ,objectius  de entrenament,…

A.3. FIXACIÓ DE OBJECTIUS A CURT I LLARG TERMINI.
        * Curt termini : compliment de microcicles preparatoris amb éxit.
        * Llarg termini : cursa ,campionat ,lliga ,…

B ) Recursos pràctics per a l´ENTRENAMENT.

B.1. NORMA 1 : ESCOLTAR EL NOSTRE PROPI COS.
        * El cos és intel.ligent. Saber interpretar-lo. Si demana descans donar-li.

B.2. NORMA 2 : UNA BONA BASE ES PRIMORDIAL PER AL RENDIMENT FUTUR.
        * Una carga de entrenament elevada es básica per a assolir rendiments el.levats.
        * No treballlar mai la qualitat abnas que la quantitat.
        * En duatló/triatló treballar primer càrregues elevades amb bicicleta per
          passar después a la C.C.

B.3. NORMA 3 : COMPAGINAR ADECUADAMENT TREBALL I DESCANS.
        * Es el secret de l'entrenament. No hi ha millora si no hi ha recuperació.
        * No capficar-se pels entrenament perduts. Pendre-s´ho com un dia de relax.

B.4. NORMA 4 : NO OBLIDAR EL TREBALL DE FORÇA I FLEXIBILITAT.
        * En pretemporada : de forma general .
        * En temporada : de forma específica.
         No oblidar el treball de tot tipus de força per incrementar la qualitat muscular (general durant la pretemporada i més específic _exemple: multisalts i costes_ durant periodes més competitius).

B.5. NORMA 5 : ADECUAR L´ENTRENAMENT A LES PROPIES CARACTERÍSTIQUES. I LES DE LA PROVA /ES QUE PREPAREM.
        * A les propies característiques.: capacitats més/menys desenvolupades ,
        carencies TCN ,capacitat de recuperació ,….
        * A les de la prova/es que preparem : kilometratge, perfil ,climatologia ,
        caract. Técniques ,…
        Per exemple: per duatló de muntanya cal més cadència que força i per duatló de carretera cal prioritzar la força en front la cadència.

B.6. NORMA 6 : NO OBSESIONAR-SE .ENTRENAR A D' ESDEVENIR UN PLAER NO UN CÀSTIG INSUSTITUIBLE.
        * No es aconsellable forçar-se psicologicament. Hi ha millors i pitjors
        moments per a entrenar.
        Es poden practicar perfectament esports alternatius, tenen els seus beneficis,..., per exemple ell cada dimarts juga un partit de fútbol com a treball general i psicològic.

C ) Recursos pràctics per a la COMPETICIÓ.

C.1. NORMA 1 : NO PARAR EL DIA ANTERIOR.
        * Entrenament curt però de certa intensitat .No probar coses noves.
           Exemple: 1 hora de bici més una transició rápida de 15' de carrera (tot a intensitat), per activar el cos i no perdre el ritme biològic

C.2. NORMA 2 : PLANTEJAR-SE FITES REALISTES.
        * No sobrevalorar ni infravalorar les propiess capacitats.Hem de saber
        a quin nivell de forma estem i ser conscients de fins on podem arribar.

C.3. NORMA 3 : ESTAR REALMENT MOTIVAT/ADA PER A COMPETIR .
        * No competir perque si. Es millor realitzar un bon entrenament.

C.4. NORMA 4 : CONFIAR EN LA PLANIFICACIÓ DUTA A TERME .
        * No existiexen el.lements que objectivament ens hagin de fer pensar
        que no ha estat correcta
        * No confiar-hi seria surtir derrotats amb antelació.

D ) Mesures bàsiques per al control i manteniment de la SALUT.

D.1. REALITZAR CONTROLS MÉDICS FRECUENTS.
        * 2/3 anàlisis sanguinis i  1/2 proves d´esforç anuals seria el
        recomanable.

D.2. ADOPTAR HÀBITS ALIMENTARIS SALUDABLES.
        * Es la clau per a evitar  enfermetats ,recuperar correctament ,adquirir
        fonts d´energia necesaries i controlar el pes corporal.
        Ell ha canviat alimentació més carnívora cap a més vegetariana i li ha anat molt bé (prioritza fruites i verdures).

D.3. TREBALLAR LA FLEXIBILITAT PERIODICAMENT.
        * Com a base per a evitar lesions ,facilitar la recuperació muscular ,
        i sobretot per a augmentar el rendiment (major eficacia mecànica).

E ) PREPARACIÓ MENTAL per a l´entrenament i la competició.

E.1. NORMA 1 : NO HI HA RIVALS SUPERIORS ,SOLS ;MES PREPARATS.
        * Per tant el secret per a superar-los sols es un : seguir entrenant.

E.2. NORMA 2 : CADA MILLORA ,PER PETITA QUE SIGUI ,ES UN TRIOMF.
        * Percebre les millores en la C.F pas a pas (a curt termini).Es una bona
        forma de motivar-se i disfrutar de l'entrenament.
        *Tenir paciencia .No voler millorar massa a pressa.

E.3. NORMA 3 : NO OBSESIONAR-SE .DONAR-LI A LA COMPETICIÓ LA
IMPORTANCIA QUE MEREIX ; NI MES NI MENYS.
        * Obsesionar-se sols implica pressió i disminució del rendiment.
        * No donar massa importancia als “comentaris desestabilitzadors” d´oponents.

E.4. NORMA 4 : LA CURSA NO ES COM COMENÇA SI NO COM ACABA.
        * No deixar-se portar per les emocions .Dosificar l´esforç i no treure conclussions precipitades.
        * Confiar en el nostre final .

E.5. NORMA 5 : LA FORTALESSA I SEGURETAT MENTAL ES VITAL .
        * COM A SÍNTESI FINAL : Confiar en la planificació del nostre entrenament,no
        obsesionar-se ,fer oides sordes a comentaris i creences populars i
        coneixer i/o controlar el nostre propi cos son LES BASES DE L´EXIT
        ESPORTIU.

****************************************

A quina freqüència cardíaca és més acosellable anar durant la carrera?
Tots els invitats opinen que és molt personal. També, la FC és un aspecte variable i només un indicador de tota la complexitat del rendiment biològic.

Com es troba la força per entrenar un dia on la motivació és molt baixa?
Invitats donen opcions: no entrenar, carrera molt suau relaxant, classe d'spinning en grup.

Doblar entrenaments diaris en un atleta no profesional
Invitats: 5 dies per setmana amb una sessió diària és suficient, la natació (al prioritzar l'esforç del tren superior) és una activitat que dona molt joc per doblar entrenaments.

Compaginació de la vida familiar amb ritme d'entrenos i competicions
Cal buscar la complicitat; és un tema de respectar i d'entendre què és important per la persona que tens al costat.

Com sempre, van quedar pendents moltes més preguntes i moltes més aportacions interessants del participants invitats.

Esperem que aquests comentaris hagin aportat recursos pràctics per millorar el nostres entrenaments i hagin significat un estímul més per disfrutar dels esports de llarga durada.