Joaquín Reverter Masia
-La práctica de l'entrenament esportiu es
construeix a partir de diverses ciències.
-Existeixen teòrics de l'entrenament que
molts cops no són bons entrenadors pràctics.
La ciència pràctica de l'entrenament
acostuma a ser molt diferent.
El gran entrenador sap en cada moment concret
optimitzar l'entrenament per oferir-li la
millor solució a l'esportista.
-És important entendre la dinámica del
Síndrome General d'Adaptació per assenyalar
la gran importància de la bona recuperació
per tal d'aplicar una càrrega d'entrenament
més forta.
-En l'evolució dels sistemes d'entrenament
destaquen els molt utilitzats en l'actualitat:
sistemes d'acumulació de càrregues per blocs,
sistemes d'integració de mètodes per
optimitzar el rendiment, sistemes amb
rellevant introducció de periodes
profilactics, ...
-Les valoracions fisiològiques aplicades a
l'entrenament han de ser de tipus específic,
cal considerar-les només com un indicador que
cal seleccionar amb bon criteri i sense perdre
la idea que cada esportista optimitza el seu
entrenament amb combinacions de factors molt
diferents.
-En proves combinades com el trialó
l'objectiu prioritari de l'entrenament és
millorar la tolerància de càrregues a la
velocitat de competició, jugar amb els
límits d'aquest llindar.
-Els principals sistemes d'entrenament en
aquest sentit els podem englobar en
entrenaments per sobre la velocitat de
competició, a velocitat de competició i per
sota la velocitat de competició. Amb aquests
conceptes l'esportista pot torbar moltes
configuracions diferents per tal d'optimitzar
el seu rendiment.
-Per aconseguir una personalització de
l'entrenament efectiva és extraordinàriament
important el coneixement de les dinàmiques
d'adaptació integrals de l'esportista i
l'experiència de l'entrenador amb aquest
esportista en concret.
Pere Fàbregues
García
Va explicar com va aplicar els seus
coneixements sobre entrenament per passar a
dedicar-se a la competició durant la
temporada pasada.
-És molt important seleccionar de forma
realista objectius asequibles a les teves
característiques. Va seleccionar competir en
curses de muntanya (20-25 km. / 1.000-1.500 m.
de desnivell) i pel seu nivell es va notar
més adaptat a les característiques del
circuit català.
-Destaca la importància de escoltar els
símptomes del nostre cos; controlar dolors i
prevenir que no vagin a més.
-L'equilibri motivacional és bàsic per
incrementar la qualitat de l'entrenament.
-Detalls de la preparació que va realitzar:
Un primer periode base d'unes 6 setmanes de
duració, practicant activitats variades com
natació, bicicleta, esquí de fons i alpí,
carrera per diferents terrenys,..., passant
d'entrenar 2-3 dies per setmana a 4-5 dies per
setmana.
Aquí destaca la importància d'assegurar una
base sense acostar-se als límits del
sobreentrenament i disfrutant molt dels
entrenos.
Un segon període de treball més específic
on adquireix més rellevància la
personalització de les càrregues.
Atenció als entrenos en grup per tal de
permetre aquesta individualització i no
passar límits que modifiquin la progressió
personal. Exemples de referència per
diferenciar intensitats d'esforç que ha
utilitzat: a) segons les dificultats de parlar
durant l'exercici (pots parlar, costa parlar i
quasi no pots parlar), b) test de 3.000 m.
valorant la freqüència cardíaca màxima i
de recuperació, c) resultat parcials en 3
minuts d'esforç,...
Destaca la importància de valorar molt bé la
recuperació per realitzar sèries
d'entrenament.
Per preparar entrenos pel circuit català va
seleccionar recorreguts de 10-15 km.
(1h-1h30') i de 300-700 m. de desnivell.
Classes d'spinning li van ajudar a millorar la
potència de cames. També combinava spinnig
més tapiz rodant (per treball de transició i
transferència).
Sèries de pujades llargues (3'-4') i curtes
(1'-2'), 3-4 sèries per entreno.
Canvis de ritme: 10'-15' a 140 p/m i 10'-15' a
165 p/m, 2-3 sèries per entreno. La seva
experiència era que al acabar curses estava a
unes 170 p/m; i per això també buscava
entrenos de ritme competitiu a 165-168 p/m.
Circuits de desnivell amb canvis de ritme (pujant
a 170 p/m i disminuint a 135 p/m) i jugant amb
el límit de sèries.
Amb la combinació d'aquests tipus
d'entrenaments va notar que li va faltar un
treball de força de cames per aconseguir la
desitjada millora.
Distribució setmanal. Dimarts: sèries o
spinning; dimecres: cursa a ritme moderat;
dijous: sèries o spinning; divendres: treball
general de musculació al gimnàs, una bona
sessió d'estiraments i sovint tècnica de
carrera; dissabte: cursa suau pre-diumenge;
diumenge: entreno llarg de carrera o esquí
alpí-de fons.
Després de córrer més de una hora sempre fa
uns 10 canvis de ritme de 10 segons (és un
bon contrast pel sistema neuromuscular i
estimula el retorn venós).
Una setmana augmenta d'intensitat i l'altre la
disminueix. La setmana abans de competició
baixa volum.
-Apunta també la importància de dedicar
temps suficient a l'escalfament, tant en
entrenos com en curses, que a part li va molt
bé per estar més tranquil i mentalitzat.
-Dieta: menja molt variat; dona importància
als hidrats de carboni, també a les
proteïnes com a base per facilitar la millora
de la força, molt important en les accions
intenses de carrera; no oblida la hidratació
(2-3 litres d'aigua diaris), que també
destaca durant la competició; durant el
periode més específic pren complements
vitamínics, jalea real, polen i amino àcids;
durant la cursa de competició sempre porta un
"power gel" (aport energètic molt
pràctic) que se'l pren cap els 40-45' de
carrera i una hora abans de l'inici es pren un
café (activa el sistema neurovegetatiu).
-Vaselina als dits dels peus li ha anat molt
bé per evitar llagues.
-Un cop al mes li fan un massatge de
descàrrega muscular.
-Importància del calçat esportiu per evitar
lesions. Caldria un estudi específic de
biomecànica clínica centrat en els peus.
Sovint tenim una came més llarga i origina
sobrecàrregues.
Jordi Reñé Bellmunt
RECURSOS PRÀCTICS per a l´ENTRENAMENT
i LA COMPETICIÓ en DUATLÓ
A ) Organització de la RUTINA DIÀRIA d´entrenament
A.1. DIFICULTATS MES HABITUALS ALHORA DE
PLANIFICAR L´ENTRENAMENT i COM SUPERAR-LOS .
*
Feina ,càrregues familiars ,climatología ,desinformació
,…
A.2. CARACTERÍSTIQUES A TENIR EN COMPTE EN
LA PLANIFICACIÓ DE L´ENTRENAMENT.
*
Edad ,sexe ,experiencia esportiva ,objectius
de entrenament,…
A.3. FIXACIÓ DE OBJECTIUS A CURT I LLARG
TERMINI.
*
Curt termini : compliment de microcicles
preparatoris amb éxit.
*
Llarg termini : cursa ,campionat ,lliga ,…
B ) Recursos pràctics per a l´ENTRENAMENT.
B.1. NORMA 1 : ESCOLTAR EL NOSTRE PROPI
COS.
*
El cos és intel.ligent. Saber interpretar-lo.
Si demana descans donar-li.
B.2. NORMA 2 : UNA BONA BASE ES PRIMORDIAL
PER AL RENDIMENT FUTUR.
*
Una carga de entrenament elevada es básica
per a assolir rendiments el.levats.
*
No treballlar mai la qualitat abnas que la
quantitat.
*
En duatló/triatló treballar primer càrregues
elevades amb bicicleta per
passar después a la C.C.
B.3. NORMA 3 : COMPAGINAR ADECUADAMENT
TREBALL I DESCANS.
*
Es el secret de l'entrenament. No hi ha
millora si no hi ha recuperació.
*
No capficar-se pels entrenament perduts.
Pendre-s´ho com un dia de relax.
B.4. NORMA 4 : NO OBLIDAR EL TREBALL DE FORÇA
I FLEXIBILITAT.
*
En pretemporada : de forma general .
*
En temporada : de forma específica.
No oblidar el treball de tot tipus de força per incrementar la qualitat muscular (general
durant la pretemporada i més específic _exemple:
multisalts i costes_ durant periodes més
competitius).
B.5. NORMA 5 : ADECUAR L´ENTRENAMENT A LES
PROPIES CARACTERÍSTIQUES. I LES DE LA PROVA
/ES QUE PREPAREM.
*
A les propies característiques.: capacitats més/menys
desenvolupades ,
carencies
TCN ,capacitat de recuperació ,….
*
A les de la prova/es que preparem :
kilometratge, perfil ,climatologia ,
caract.
Técniques ,…
Per exemple: per duatló de
muntanya cal més cadència que força i per
duatló de carretera cal prioritzar la força
en front la cadència.
B.6. NORMA 6 : NO OBSESIONAR-SE .ENTRENAR A
D' ESDEVENIR UN PLAER NO UN CÀSTIG
INSUSTITUIBLE.
*
No es aconsellable forçar-se psicologicament.
Hi ha millors i pitjors
moments
per a entrenar.
Es poden practicar perfectament esports
alternatius, tenen els seus beneficis,..., per
exemple ell cada dimarts juga un partit de
fútbol com a treball general i psicològic.
C ) Recursos pràctics per a la COMPETICIÓ.
C.1. NORMA 1 : NO PARAR EL DIA ANTERIOR.
*
Entrenament curt però de certa intensitat .No
probar coses noves.
Exemple: 1 hora de bici més una transició
rápida de 15' de carrera (tot a intensitat),
per activar el cos i no perdre el ritme
biològic
C.2. NORMA 2 : PLANTEJAR-SE FITES REALISTES.
*
No sobrevalorar ni infravalorar les propiess
capacitats.Hem de saber
a
quin nivell de forma estem i ser conscients de
fins on podem arribar.
C.3. NORMA 3 : ESTAR REALMENT MOTIVAT/ADA
PER A COMPETIR .
*
No competir perque si. Es millor realitzar un
bon entrenament.
C.4. NORMA 4 : CONFIAR EN LA PLANIFICACIÓ
DUTA A TERME .
*
No existiexen el.lements que objectivament ens
hagin de fer pensar
que
no ha estat correcta
*
No confiar-hi seria surtir derrotats amb
antelació.
D ) Mesures bàsiques per al control i
manteniment de la SALUT.
D.1. REALITZAR CONTROLS MÉDICS FRECUENTS.
*
2/3 anàlisis sanguinis i 1/2 proves d´esforç
anuals seria el
recomanable.
D.2. ADOPTAR HÀBITS ALIMENTARIS
SALUDABLES.
*
Es la clau per a evitar enfermetats
,recuperar correctament ,adquirir
fonts
d´energia necesaries i controlar el pes
corporal.
Ell ha canviat alimentació més carnívora
cap a més vegetariana i li ha anat molt bé (prioritza
fruites i verdures).
D.3. TREBALLAR LA FLEXIBILITAT
PERIODICAMENT.
*
Com a base per a evitar lesions ,facilitar la
recuperació muscular ,
i
sobretot per a augmentar el rendiment (major
eficacia mecànica).
E ) PREPARACIÓ MENTAL per a l´entrenament
i la competició.
E.1. NORMA 1 : NO HI HA RIVALS SUPERIORS ,SOLS
;MES PREPARATS.
*
Per tant el secret per a superar-los sols es
un : seguir entrenant.
E.2. NORMA 2 : CADA MILLORA ,PER PETITA QUE
SIGUI ,ES UN TRIOMF.
*
Percebre les millores en la C.F pas a pas (a
curt termini).Es una bona
forma
de motivar-se i disfrutar de l'entrenament.
*Tenir
paciencia .No voler millorar massa a pressa.
E.3. NORMA 3 : NO OBSESIONAR-SE .DONAR-LI A
LA COMPETICIÓ LA
IMPORTANCIA QUE MEREIX ; NI MES NI MENYS.
*
Obsesionar-se sols implica pressió i
disminució del rendiment.
*
No donar massa importancia als “comentaris
desestabilitzadors” d´oponents.
E.4. NORMA 4 : LA CURSA NO ES COM COMENÇA
SI NO COM ACABA.
*
No deixar-se portar per les emocions
.Dosificar l´esforç i no treure conclussions
precipitades.
*
Confiar en el nostre final .
E.5. NORMA 5 : LA FORTALESSA I SEGURETAT
MENTAL ES VITAL .
*
COM A SÍNTESI FINAL : Confiar en la
planificació del nostre entrenament,no
obsesionar-se
,fer oides sordes a comentaris i creences
populars i
coneixer
i/o controlar el nostre propi cos son LES
BASES DE L´EXIT
ESPORTIU.
****************************************
A quina freqüència cardíaca és més
acosellable anar durant la carrera?
Tots els invitats opinen que és molt
personal. També, la FC és un aspecte
variable i només un indicador de tota la
complexitat del rendiment biològic.
Com
es troba la força per entrenar un dia on la
motivació és molt baixa?
Invitats donen opcions: no entrenar,
carrera molt suau relaxant, classe d'spinning
en grup. Doblar
entrenaments diaris en un atleta no
profesional
Invitats: 5 dies per setmana amb una
sessió diària és suficient, la natació (al
prioritzar l'esforç del tren superior) és
una activitat que dona molt joc per doblar
entrenaments. Compaginació
de la vida familiar amb ritme d'entrenos i
competicions
Cal buscar la complicitat; és un tema de
respectar i d'entendre què és important per
la persona que tens al costat. Com
sempre, van quedar pendents moltes més
preguntes i moltes més aportacions
interessants del participants invitats. Esperem
que aquests comentaris hagin aportat recursos
pràctics per millorar el nostres entrenaments
i hagin significat un estímul més per
disfrutar dels esports de llarga durada.
|